The Development of Codas in Catalan

This paper focuses on the development of syllable-final consonants in Catalan. Developmental data by four Catalan-speaking children (Serra-Solé corpus in CHILDES) has revealed that codas appear with the very first word productions. The role of the following factors in the development of coda acquisition has been systematically analyzed: within-word position, stress, morphological import and segmental composition. The paper presents empirical evidence in favor of the privileged status of metrically prominent syllables (or heads and edges of feet) in licensing coda consonants in Catalan: it is clear that stressed syllables make their coda available before unstressed syllables, independently of within-word position or morphological import. Similarly, word-final positions are privileged and codas in word-final position are acquired earlier than those in wordmedial position. Our results also contribute to the discussion about the potential facilitating effect of morphology in phonological acquisition. While Freitas, Miguel & Hub Faria (2001) find evidence for an early emergence of plural markers (expressed as word-final coda fricative [-ʃ]) in European Portuguese, Lleó (2003) reports late acquisition of plural markers (word-final coda fricative [-s]) in Spanish. The Catalan data, like the Spanish data, show that morphological codas are acquired relatively late

Sign language interpreting on TV: a reception study of visual screen exploration in deaf signing users

We studied how sign language users responded to a screen composition including a larger screen for the content and a smaller screen for the sign language interpreter. 32 deaf users participated in this experiment, watching four similar clips with four different screen compositions. We registered the pattern of screen exploration with Eye Tracker, and we assessed content recall with two questionnaires. Our results show that sign language users mainly look at the sign language interpreter screen. Participants tend to look more often and for longer time at the SLI side closer to the main screen. Results are interpreted in terms of perceptual strategies developed by Sign Language users.Hem estudiat com els usuaris de llengua de signes (LS) exploren una composició de pantalla formada per una pantalla gran per al contingut i una de petita per a l’ILS. 32 usuaris sords han vist quatre clips similars amb quatre composicions de pantalla diferents. Hem registrat l’exploració de pantalla amb Eye Tracker i avaluat el record amb dos qüestionaris. Els resultats mostren que els usuaris miren principalment la pantalla de l’ILS i tendeixen a mirar més sovint i més estona el costat de l’ILS més proper a la pantalla principal. Els resultats s’interpreten en termes d’estratègies perceptives desenvolupades pels usuaris de LS.All authors are TransMedia Catalonia members (2017SGR113, 2017). This research has been conducted in the Department of Translation and Interpretation in the Autonomous University of Barcelona (UAB) within the PhD program in Translation and Intercultural Studies. This research has been partially funded by the H2020 projects ImAc grant no. 761974 and EasyTV grant no. 761999

Procesos de lexicalización en la LSC: Procedimientos de combinación

En este trabajo se describen los diferentes procedimientos formales de combinación para la creación léxica en la lengua de signos catalana (LSC), así como el papel fundamental de la metáfora y la metonimia conceptuales en su motivación original. Para ello se caracterizan los distintos procesos de lexicalización formal y semántica dentro de un continuo de agrupaciones léxicas fijas: colocaciones, compuestos sintagmáticos, locuciones y compuestos léxicos

Processos de lexicalització en llengua de signes catalana de denominacions de l'àmbit del moviment associatiu sordsignant

Summary: This contribution aims to analyse the types of word formation processes for signs denominating Catalan Deaf organisations in Catalan Sign Language. First, a corpus has been created from video-signed texts by identifying and extracting terms of the associate-member organisations. Second, a terminological data file template has been designed using common standard criteria to feed a terminological database. Following the group’s previous work (Jarque, Bosch-Baliarda, & Codorniu, 2019), 4 types of lexicalisation processes have been analysed: formal (e.g. compounding, blending), functional (e.g lexicalisation, zero derivation), borrowing (e.g loanwords, mouthings) and semantic (e.g semantic change, extension). The cognitive mechanisms involved (conceptual metaphor and metonymy) are also described. The analysis is framed within the construction-based theoretical models and points out the need to establish new complex non-linear models to explain the multiple processes involved. Keywords: Catalan Sign Language, compounding, construction, constructional approach, lexical creation, multi-word unit, word-formation process, signing deaf communit

LEXICALISATION PROCESSES IN CATALAN SIGN LANGUAGE: MULTIWORD UNITS

En este trabajo se describen los diferentes procedimientos formales de combinación para la creación léxica en la lengua de signos catalana (LSC), así como el papel fundamental de la metáfora y la metonimia conceptuales en su motivación original. Para ello se caracterizan los distintos procesos de lexicalización formal y semántica dentro de un continuo de agrupaciones léxicas fijas: colocaciones, compuestos sintagmáticos, locuciones y compuestos léxicos.This paper examines Catalan Sign Language (LSC) multiword units in word-formation, along with the central role of conceptual metaphor and metonymy in its original motivation. The different multiword units form a continuum which can be characterized both semantically and formally in their lexicalization process: collocations, phrasal compounds, idioms and lexical compounds

Reception of sign-interpreted TV contents : The impact of formal parameters on media accessibility

La interpretació en llengua de signes (ILS) és un dels principals serveis d'accessibilitat als mitjans audiovisuals, juntament amb l'àudiodescripció i la subtitulació. Tot i la seva rellevància, la recerca en aquest camp és incipient. Actualment, les organitzacions de radiotelevisió que ofereixen aquests serveis no compten encara amb guies de bones pràctiques basades en resultats empírics. Aquesta tesi té com a finalitat cobrir parcialment aquest buit de coneixement a partir de l'estudi dels paràmetres formals que afecten la llegibilitat de la ILS i la lectura dels diferents elements visuals de la composició de la pantalla televisiva. El marc conceptual d'aquesta recerca conjumina dos models complementaris sobre els drets dels usuaris de la LS: (1) el model inclusiu d'accessibilitat i (2) el doble estatus social d'aquest grup, com a persones amb una discapacitat sensorial i com a membres d'una comunitat lingüística minoritària. Aquesta tesi té dos objectius: d'una banda, (1) identificar els paràmetres formals d'inserció de la ILS i els seus efectes en l'accessibilitat als contingut televisats. De l'altra, (2) estudiar la recepció i el processament d'un documental interpretat a la LS emprant diferents dissenys. La investigació implementa mètodes mixtos seguint un disseny exploratori seqüencial que integra tres etapes: (1) un estudi inicial qualitatiu, (2) una etapa intermèdia de desenvolupament de l'instrument de mesura psicomètrica i (3) una etapa final amb l'estudi preeminent de naturalesa quantitativa. La primera fase es va dissenyar amb l'objectiu de recollir dades qualitatives de dos dels principals grups d'interès del servei d'ILS a la TV: (1) les intèrprets professionals i (2) els sords signants com a principals usuaris dels serveis d'accessibilitat. Els resultats d'aquesta primera fase de recerca suggereixen que la velocitat i la mida de la intèrpret a la pantalla són els paràmetres formals més importants pel que fa a la llegibilitat, mentre que la posició pot ser un dels paràmetres que condicionen la lectura dels diferents elements visuals de la pantalla. Aquests resultats varen constituir la base per al desenvolupament de les fases posteriors de recerca. L'etapa intermèdia tenia com a objectiu desenvolupar una eina de recollida de dades que pogués implementar un qüestionari accessible en LS i que constituís un instrument vàlid i fiable per avaluar el record visual d'informació en LS. L'etapa quantitativa final va incloure dos estudis experimentals: (1) la captura dels moviments oculars per estudiar els patrons de distribució de l'atenció visual dels signants sords a la pantalla de TV amb ILS incrustada i (2) les proves de record mitjançant qüestionaris de memòria per mesurar l'accessibilitat del contingut. A partir d'aquestes proves quantitatives de recepció, es pot concloure que, a l'hora de produir continguts audiovisuals accessibles que inclouen una finestra per a la ILS en un format televisiu de pantalla dividida, la mida en combinació amb la posició a la pantalla són factors importants a tenir en compte. Els resultats mostren que el format de pantalla òptim per a l'accessibilitat als contingut audiovisuals s'obté mitjançant la combinació d'una finestra de mida mitjana per a la ILS a l'esquerra de la pantalla. Tot i que la visualització de continguts televisius en LS és una tasca complexa que requereix atenció dividida, els resultats d'aquesta tesi mostren que implementar els paràmetres òptims pot tenir un impacte positiu en la llegibilitat i la lectura dels continguts i, en definitiva, sobre la usabilitat i l'accessibilitat global. Aquesta tesi constitueix un primer pas cap a la realització de futurs tests de recepció de la LS dins del camp de l'accessibilitat als mitjans i la traducció audiovisual.La interpretación en lengua de signos (ILS) es uno de los principales servicios de accesibilidad a los medios audiovisuales, junto con la subtitulación y la audiodescripción. Pese a su relevancia, la investigación de los servicios en lengua de signos (LS) en el campo de la accesibilidad a los medios es incipiente. Actualmente, las radiotelevisiones que ofrecen este servicio no cuentan aún con guías de buenas prácticas basadas en resultados empíricos. Esta tesis doctoral tiene como finalidad cubrir parcialmente este vacío de conocimiento a partir del estudio de los parámetros formales que afectan a la legibilidad de la ILS y la lectura de los diferentes elementos visuales en pantalla televisiva. El marco conceptual de esta investigación combina dos modelos complementarios sobre los derechos de los sordos signantes: (1) el modelo inclusivo de accesibilidad y (2) el doble estatus social de este grupo, como personas con una discapacidad sensorial y como miembros de una comunidad lingüística minoritaria. Esta tesis tiene dos objetivos: por un lado, (1) identificar los parámetros formales de inserción de la ILS y sus efectos en la accesibilidad a contenidos televisados; por otro, (2) estudiar la recepción y el procesamiento de un documental con inserción de la ILS empleando diferentes diseños de pantalla. La investigación implementa métodos mixtos siguiendo un diseño exploratorio secuencial que integra tres fases: (1) un estudio inicial cualitativo, (2) una fase intermedia de desarrollo del instrumento de medida y (3) la ulterior fase principal cuantitativa con el estudio de recepción. La fase cualitativa fue diseñada para recoger datos exploratorios de los principales grupos de interés del servicio de ILS en la TV: (1) las intérpretes profesionales y (2) los sordos usuarios de la LS, como principales usuarios del servicio de accesibilidad. Los resultados sugieren que los parámetros formales más importantes en cuanto a legibilidad son la velocidad y el tamaño de la intérprete, mientras que la posición puede ser uno de los parámetros que condicionan la lectura de los diferentes elementos visuales de la pantalla. Estos resultados constituyeron la base para el desarrollo de las fases posteriores de investigación. La fase intermedia tenía como objetivo desarrollar una herramienta de recogida de datos que pudiera implementar un cuestionario accesible en LS y que constituyera un instrumento válido y fiable para evaluar el recuerdo visual de información en LS. La fase cuantitativa final incluyó dos estudios experimentales (1) la captación de los movimientos oculares para estudiar los patrones de exploración y distribución de la atención visual en la pantalla de TV con ILS y (2) las pruebas de memoria mediante cuestionarios de recuerdo visual y lingüístico del contenido. A partir de estas pruebas cuantitativas de recepción, se puede concluir que a la hora de producir contenidos audiovisuales accesibles que incluyen una ventana para la ILS en un formato televisivo de pantalla dividida, el tamaño en combinación con la posición en la pantalla son dos factores importantes a tener en cuenta. Los resultados muestran que el formato de pantalla óptimo para la accesibilidad se obtienen mediante la combinación de una ventana para la ILS de tamaño medio (1/4 del ancho de pantalla) a la izquierda de la pantalla. Aunque la visualización de contenidos televisivos en LS es una tarea compleja que requiere atención dividida, los resultados de esta tesis muestran que implementar los parámetros óptimos tiene un impacto positivo en la legibilidad y la lectura de los contenidos y, en definitiva, sobre la usabilidad y la accesibilidad. Esta tesis constituye un primer paso hacia la realización de futuros tests de recepción de la LS dentro del campo de la accesibilidad a los medios y la traducción audiovisual.Sign language interpreting (SLI) is the third major media accessibility service along with audio description and subtitling. Although SLI first appeared on TV nearly seventy years ago, the field of media accessibility on SLI still lacks critical investigation on tested te- chniques to produce guidelines that can constitute best practice for both broadcasters and stakeholders. This PhD thesis has the purpose of partially filling this knowledge gap by studying the formal parameters that affect legibility and readability of the sign langua- ge on the screen. It is framed within two complementary conceptual models regarding deaf sign language users' rights: (1) the inclusive model of accessibility and (2) the dual category status, where deaf signers are regarded as both persons with a disability and as members of a minority language group, namely a Sign Language Community. This dissertation is exploratory in nature and has two aims: (1) to identify the SLI on-screen parameters and their relevance to content accessibility and SLI service usability and (2) to explore the reception and processing of different split screen composites including sign-interpreted content -combining two variables- by deaf sign language service users in a documentary film. Within a mixed methods research approach, an ins- trument-development variant of an exploratory sequential design was implemented in order to meet the research aims. The research consisted of three steps: (1) an initial quali- tative phase; (2) an intermediate instrument development phase and (3) a final prioritised quantitative phase. First, the qualitative phase was designed to collect open-ended information from two stakeholder groups: one including semi-structured interviews with professional sign lan- guage interpreters working on TV, the other including focus groups with deaf sign lan- guage participants that were TV access service users. The results suggest that the speed rate and size of the interpreter on the screen were the most important formal parametersaffecting legibility while position may be related to screen readability. These findings provided informed choices to develop the next research phases. The intermediate phase aimed to develop a data collection tool that could implement an accessible and reliable questionnaire to assess information recall in sign language. The final quantitative phase aimed to gather close-ended information on both users' behaviour and performance. It included two experimental studies, the first using eye-tracking techniques to analyse deaf signers visual attention allocation patterns on sign-interpreted TV and the second using recall tests to analyse content accessibility. From the quantitative reception tests, it can be concluded that size in combination with on-screen position are two important factors to consider when producing AV works including signing in a TV split screen design. The results show that the most balanced information content recall scores are obtained using a mid-sized interpreter's window screen in a left position displaying the scene screen on the right. From this finding, it can be concluded that this split screen composite format encompasses the optimal combination of features for the size and position para- meters to access broadcast documentary contents. Although watching audiovisual contents with signing services is a complex task requiring divided attention, the results from the user tests show that implementing the optimal pa- rameters can have a positive impact on the SLI service legibility and readability and, ulti- mately, on service usability and content accessibility. This novel methodology combining users' opinions and measuring their psychological responses in a controlled reception test will hopefully constitute a first step towards conducting future research in the field of SLI in media accessibility and audiovisual translation studies

Reception of sign-interpreted TV contents: The impact of formal parameters on media accessibility

La interpretació en llengua de signes (ILS) és un dels principals serveis d’accessibilitat als mitjans audiovisuals, juntament amb l’àudiodescripció i la subtitulació. Tot i la seva rellevància, la recerca en aquest camp és incipient. Actualment, les organitzacions de radiotelevisió que ofereixen aquests serveis no compten encara amb guies de bones pràctiques basades en resultats empírics. Aquesta tesi té com a finalitat cobrir parcialment aquest buit de coneixement a partir de l’estudi dels paràmetres formals que afecten la llegibilitat de la ILS i la lectura dels diferents elements visuals de la composició de la pantalla televisiva. El marc conceptual d’aquesta recerca conjumina dos models complementaris sobre els drets dels usuaris de la LS: (1) el model inclusiu d’accessibilitat i (2) el doble estatus social d’aquest grup, com a persones amb una discapacitat sensorial i com a membres d’una comunitat lingüística minoritària. Aquesta tesi té dos objectius: d’una banda, (1) identificar els paràmetres formals d’inserció de la ILS i els seus efectes en l’accessibilitat als contingut televisats. De l’altra, (2) estudiar la recepció i el processament d’un documental interpretat a la LS emprant diferents dissenys. La investigació implementa mètodes mixtos seguint un disseny exploratori seqüencial que integra tres etapes: (1) un estudi inicial qualitatiu, (2) una etapa intermèdia de desenvolupament de l’instrument de mesura psicomètrica i (3) una etapa final amb l’estudi preeminent de naturalesa quantitativa. La primera fase es va dissenyar amb l’objectiu de recollir dades qualitatives de dos dels principals grups d’interès del servei d’ILS a la TV: (1) les intèrprets professionals i (2) els sords signants com a principals usuaris dels serveis d’accessibilitat. Els resultats d’aquesta primera fase de recerca suggereixen que la velocitat i la mida de la intèrpret a la pantalla són els paràmetres formals més importants pel que fa a la llegibilitat, mentre que la posició pot ser un dels paràmetres que condicionen la lectura dels diferents elements visuals de la pantalla. Aquests resultats varen constituir la base per al desenvolupament de les fases posteriors de recerca. L’etapa intermèdia tenia com a objectiu desenvolupar una eina de recollida de dades que pogués implementar un qüestionari accessible en LS i que constituís un instrument vàlid i fiable per avaluar el record visual d’informació en LS. L’etapa quantitativa final va incloure dos estudis experimentals: (1) la captura dels moviments oculars per estudiar els patrons de distribució de l’atenció visual dels signants sords a la pantalla de TV amb ILS incrustada i (2) les proves de record mitjançant qüestionaris de memòria per mesurar l’accessibilitat del contingut. A partir d’aquestes proves quantitatives de recepció, es pot concloure que, a l’hora de produir continguts audiovisuals accessibles que inclouen una finestra per a la ILS en un format televisiu de pantalla dividida, la mida en combinació amb la posició a la pantalla són factors importants a tenir en compte. Els resultats mostren que el format de pantalla òptim per a l’accessibilitat als contingut audiovisuals s’obté mitjançant la combinació d’una finestra de mida mitjana per a la ILS a l’esquerra de la pantalla. Tot i que la visualització de continguts televisius en LS és una tasca complexa que requereix atenció dividida, els resultats d’aquesta tesi mostren que implementar els paràmetres òptims pot tenir un impacte positiu en la llegibilitat i la lectura dels continguts i, en definitiva, sobre la usabilitat i l’accessibilitat global. Aquesta tesi constitueix un primer pas cap a la realització de futurs tests de recepció de la LS dins del camp de l’accessibilitat als mitjans i la traducció audiovisual.La interpretación en lengua de signos (ILS) es uno de los principales servicios de accesibilidad a los medios audiovisuales, junto con la subtitulación y la audiodescripción. Pese a su relevancia, la investigación de los servicios en lengua de signos (LS) en el campo de la accesibilidad a los medios es incipiente. Actualmente, las radiotelevisiones que ofrecen este servicio no cuentan aún con guías de buenas prácticas basadas en resultados empíricos. Esta tesis doctoral tiene como finalidad cubrir parcialmente este vacío de conocimiento a partir del estudio de los parámetros formales que afectan a la legibilidad de la ILS y la lectura de los diferentes elementos visuales en pantalla televisiva. El marco conceptual de esta investigación combina dos modelos complementarios sobre los derechos de los sordos signantes: (1) el modelo inclusivo de accesibilidad y (2) el doble estatus social de este grupo, como personas con una discapacidad sensorial y como miembros de una comunidad lingüística minoritaria. Esta tesis tiene dos objetivos: por un lado, (1) identificar los parámetros formales de inserción de la ILS y sus efectos en la accesibilidad a contenidos televisados; por otro, (2) estudiar la recepción y el procesamiento de un documental con inserción de la ILS empleando diferentes diseños de pantalla. La investigación implementa métodos mixtos siguiendo un diseño exploratorio secuencial que integra tres fases: (1) un estudio inicial cualitativo, (2) una fase intermedia de desarrollo del instrumento de medida y (3) la ulterior fase principal cuantitativa con el estudio de recepción. La fase cualitativa fue diseñada para recoger datos exploratorios de los principales grupos de interés del servicio de ILS en la TV: (1) las intérpretes profesionales y (2) los sordos usuarios de la LS, como principales usuarios del servicio de accesibilidad. Los resultados sugieren que los parámetros formales más importantes en cuanto a legibilidad son la velocidad y el tamaño de la intérprete, mientras que la posición puede ser uno de los parámetros que condicionan la lectura de los diferentes elementos visuales de la pantalla. Estos resultados constituyeron la base para el desarrollo de las fases posteriores de investigación. La fase intermedia tenía como objetivo desarrollar una herramienta de recogida de datos que pudiera implementar un cuestionario accesible en LS y que constituyera un instrumento válido y fiable para evaluar el recuerdo visual de información en LS. La fase cuantitativa final incluyó dos estudios experimentales (1) la captación de los movimientos oculares para estudiar los patrones de exploración y distribución de la atención visual en la pantalla de TV con ILS y (2) las pruebas de memoria mediante cuestionarios de recuerdo visual y lingüístico del contenido. A partir de estas pruebas cuantitativas de recepción, se puede concluir que a la hora de producir contenidos audiovisuales accesibles que incluyen una ventana para la ILS en un formato televisivo de pantalla dividida, el tamaño en combinación con la posición en la pantalla son dos factores importantes a tener en cuenta. Los resultados muestran que el formato de pantalla óptimo para la accesibilidad se obtienen mediante la combinación de una ventana para la ILS de tamaño medio (1/4 del ancho de pantalla) a la izquierda de la pantalla. Aunque la visualización de contenidos televisivos en LS es una tarea compleja que requiere atención dividida, los resultados de esta tesis muestran que implementar los parámetros óptimos tiene un impacto positivo en la legibilidad y la lectura de los contenidos y, en definitiva, sobre la usabilidad y la accesibilidad. Esta tesis constituye un primer paso hacia la realización de futuros tests de recepción de la LS dentro del campo de la accesibilidad a los medios y la traducción audiovisual.Sign language interpreting (SLI) is the third major media accessibility service along with audio description and subtitling. Although SLI first appeared on TV nearly seventy years ago, the field of media accessibility on SLI still lacks critical investigation on tested te- chniques to produce guidelines that can constitute best practice for both broadcasters and stakeholders. This PhD thesis has the purpose of partially filling this knowledge gap by studying the formal parameters that affect legibility and readability of the sign langua- ge on the screen. It is framed within two complementary conceptual models regarding deaf sign language users' rights: (1) the inclusive model of accessibility and (2) the dual category status, where deaf signers are regarded as both persons with a disability and as members of a minority language group, namely a Sign Language Community. This dissertation is exploratory in nature and has two aims: (1) to identify the SLI on-screen parameters and their relevance to content accessibility and SLI service usability and (2) to explore the reception and processing of different split screen composites including sign-interpreted content -combining two variables- by deaf sign language service users in a documentary film. Within a mixed methods research approach, an ins- trument-development variant of an exploratory sequential design was implemented in order to meet the research aims. The research consisted of three steps: (1) an initial quali- tative phase; (2) an intermediate instrument development phase and (3) a final prioritised quantitative phase. First, the qualitative phase was designed to collect open-ended information from two stakeholder groups: one including semi-structured interviews with professional sign lan- guage interpreters working on TV, the other including focus groups with deaf sign lan- guage participants that were TV access service users. The results suggest that the speed rate and size of the interpreter on the screen were the most important formal parametersaffecting legibility while position may be related to screen readability. These findings provided informed choices to develop the next research phases. The intermediate phase aimed to develop a data collection tool that could implement an accessible and reliable questionnaire to assess information recall in sign language. The final quantitative phase aimed to gather close-ended information on both users' behaviour and performance. It included two experimental studies, the first using eye-tracking techniques to analyse deaf signers visual attention allocation patterns on sign-interpreted TV and the second using recall tests to analyse content accessibility. From the quantitative reception tests, it can be concluded that size in combination with on-screen position are two important factors to consider when producing AV works including signing in a TV split screen design. The results show that the most balanced information content recall scores are obtained using a mid-sized interpreter's window screen in a left position displaying the scene screen on the right. From this finding, it can be concluded that this split screen composite format encompasses the optimal combination of features for the size and position para- meters to access broadcast documentary contents. Although watching audiovisual contents with signing services is a complex task requiring divided attention, the results from the user tests show that implementing the optimal pa- rameters can have a positive impact on the SLI service legibility and readability and, ulti- mately, on service usability and content accessibility. This novel methodology combining users' opinions and measuring their psychological responses in a controlled reception test will hopefully constitute a first step towards conducting future research in the field of SLI in media accessibility and audiovisual translation studies.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Traducció i Estudis Intercultural

The Development of Codas in Catalan

This paper focuses on the development of syllable-final consonants in Catalan. Developmental data by four Catalan-speaking children (Serra-Solé corpus in CHILDES) has revealed that codas appear with the very first word productions. The role of the following factors in the development of coda acquisition has been systematically analyzed: within-word position, stress, morphological import and segmental composition. The paper presents empirical evidence in favor of the privileged status of metrically prominent syllables (or heads and edges of feet) in licensing coda consonants in Catalan: it is clear that stressed syllables make their coda available before unstressed syllables, independently of within-word position or morphological import. Similarly, word-final positions are privileged and codas in word-final position are acquired earlier than those in wordmedial position. Our results also contribute to the discussion about the potential facilitating effect of morphology in phonological acquisition. While Freitas, Miguel & Hub Faria (2001) find evidence for an early emergence of plural markers (expressed as word-final coda fricative [-ʃ]) in European Portuguese, Lleó (2003) reports late acquisition of plural markers (word-final coda fricative [-s]) in Spanish. The Catalan data, like the Spanish data, show that morphological codas are acquired relatively late

Split screen exploration in sign language users : an eye-tracking study

In this research we applied eye-tracking measures to examine how sign-language users explore split TV screens. We used a sign-translated documentary where both visual and linguistic information is relevant. Four possible screen combinations (see Figure 1) resulted from combining Position of the SLI sub-screen (Left/Right) and Size (Small- 1/5 of the screen width; Medium- 1/4 of the screen width). Figure 1. Screen compositions, from left to right: Small/Right; Small/Left; Medium/Right; Medium/left. Participants were 28 deaf signers from 17 to 74 years old. The documentary "Joining the Dots" (Romero-Fresco, 2012) was translated into Catalan SL and edited into four clips displaying all four combinations. All participants watched all contents in different combinations using a Latin Square design while eye movements were recorded with Tobii Eye Tracker. We defined two areas of interest: SLI sub-screen and documentary sub-screen. After watching each clip, participants filled up two questionnaires to evaluate their recall of linguistic content (SL interpretation) and visual content (Documentary visual information). We analysed the effects of the factors: Size, Position and Area on the measures Fixation Count, Fixation Duration, and Total Visit Duration using a GLM with Repeated Measures. Area was the only factor showing significant effects: the SLI sub-screen was visited for longer time, with longer fixations, and more fixations. Position and size in this experiment were not relevant for Sign Language users, whose pattern of exploration consists mainly on focussing in SLI with shorter gazes to the general screen. We ran Paired Samples T-tests in order to check if there were differences between Linguistic and Visual recall for each screen configuration. Linguistic recall was better for configuration Small Size/Left position. Visual recall did not differ significantly from linguistic recall, even if users tended to make longer visits with longer fixation durations on the SLI sub-screen. Probably deaf sign-language users collect visual information parafoveally. This interpretation is based on some perceptual studies that point out that parafoveal vision is enhanced in sign language users (Dye, Seymour, Hauser, 2016; Siple, 1978). A tentative conclusion from our results is that sign-language users seem to adapt swiftly to different screen configurations. Further studies could test on other screen designs to favor usability and guide directions to content producer